Nom científic: Ursus amans extremis
És ben coneguda l’afició que té la canalla (i també els no som tant petits) per abraçar els ossets que jauen entre els coixins dels seus (i els nostres) llits. I sí, això de l’afecte és bonic, però els excessos mai són bons i molts d’aquests ossets se n’han cansat. És per això que cada cop hi ha més casos de gent que tot caminant pel carrer s’ha vist sorpresa per algun ós que, amb instint venjatiu, salta sobre seu i l’abraça de manera que la pobra víctima so se’n pot desempallegar fins al cap d’una bona estona.
Aquest comportament s’ha descrit en bastants exemplars d’ós urbà, i és per això que des de l’Associació per la Nomenclatura d’Espècies Urbanes s’ha decidit classificar aquests individus dins de la nova espècie d’Ós Velcro. Diversos exploradors asseguren que aquests óssos es passen llargues estones amagats escollint la propera víctima de l’abraçada i, quan arriba el monent, salten rabents cap a ella.
Ubicació: No se sap amb exactitud on s’han vist aquests dos exemplars, però el fotògraf assegura que van estar abraçant repetidament a uns quants alumnes graciencs de La Salle.
a carai….voleu dir q els ossets de peluix q tenim poden arribar a patir tal transformació? o només els hi passa a aquells óssos q han set abandonats?
Doncs per si les mosques… ( urbanes o no ) … No els abandoneu, ells mai no ho farien! 😛
Ai Bunyols… És que tens por que s’hi tornin? Potser ja t’estan vigilant per atacar-te quan menys t’ho esperis :S
Un dia vaig ser víctima de l’atac d’un d’aquests óssos. Des de llavors, al meu llit només hi tinc coixins. I és que una mica més i m’ofega… Per cert, perquè fugin els hi heu de fer pessigolletes a les plantes dels peus. És l’única manera.